L'església de Santa Chiara d'Enna té una història rica i variada. L'any 1619, els jesuïtes es van establir a Castrogiovanni (l'antic nom d'Enna) i els van donar diverses propietats, entre elles una casa que es va convertir en el primer nucli del convent. L'església i el convent esdevingueren aviat el centre de l'activitat apostòlica dels jesuïtes de la ciutat, que es dedicaven a la predicació, l'ensenyament i altres obres socials.Tanmateix, el 1767, els jesuïtes van ser expulsats del regne de Sicília i el seu col·legi d'Enna va ser tancat. Això va suposar una pèrdua per a la ciutat, ja que l'institut jesuïta era un important centre d'educació i cultura. El col·legi d'Enna, tot i que només tenia estudis inferiors, va tenir un paper important en l'educació i la formació dels joves.Després de l'expulsió dels jesuïtes, el col·legi va ser assignat a les clarisses de la ciutat el 1779, que van reunificar els monestirs de Santa Chiara i Santa Maria delle Grazie en un gran monestir central. L'església de Santa Chiara va ser utilitzada com a memorial dels caiguts durant la segona postguerra, i les capelles laterals es van adaptar per acollir els nínxols dels soldats que van morir a la guerra.L'església de Santa Chiara d'Enna representa, doncs, un important testimoni històric i artístic, amb un passat lligat a la presència dels jesuïtes i un paper significatiu en la comunitat local al llarg dels segles.
