Castell de Loarre és una imponent fortalesa Romànica construïda a finals del segle xi per ordre del Rei Sanç Ramírez I d'Aragó, sobre les restes d'una antiga fortalesa Romana. És considerat el més important Castell Romànic a Espanya. Té una planta irregular amb dobles parets i torres cilíndriques. L'interior de l'Església de Santa María, d'estil Romànic, del segle XII. L'església té tres naus, amb volta de canó. Particularment interessants són els Capitells, decorats amb motius de la iconografia Romànica. Originalment una residència reial, que més tard es va convertir en una canònica agustiniana convent. La primera etapa comença cap a l'any 1020 en l'obra del gran rei de Sancho Sancho el Mayor, que, en la seva inquietud per protegir les comarques pirinenques dels atacs dels musulmans, prendre avantatge de les muntanyes del pre-pirineu d'Osca per instal·lar una sèrie de fortaleses que crearà una autèntica frontera fortificada, de la qual Loarre serà una de les últimes anells. D'aquesta primera fase destaquen les dues torres principals i l'ermita Romànica de Santa María. La segona fase es va iniciar pel seu nét, el segon rei d'Aragó, Sanç Ramírez, cap 1071, amb el suport de la Santa seu va decidir que envolten el castell del seu avi, que encara era una frontera, amb un gran monestir, que acollirà un ordre de canonges agustins, combinant Loarre l'espasa i la creu, la funció militar, i la vida monàstica. D'aquesta etapa destaca la impressionant Església de San Pedro, una única joia de l'arquitectura Romànica coronat per una espectacular cúpula. Suportades pel Papa, Sancho Ramírez, envoltat del seu avi antic castell, amb una gran monestir per una ordre d'Agustins canònica monjos, unint la creu i l'Espasa, Militar i monàstica funció en el mateix edifici. El més important de la construcció d'aquesta fase és la impressionant Església de Sant Pere, una meravella de l'arquitectura Romànica, coronat per una cúpula. L'última fase de construcció es poden demorar-se fins a la fi del segle XIII, i és la paret marcat per torres semicirculars, que s'estén uns 170 m de perímetre, i que envoltava no només la fortalesa, però també un petit poble construït sota el castell, i que és l'origen de l'actual de Loarre. Serà ja a l'alba del Renaixement, quan una gran fortalesa finalment serà abandonat deixant undaunted la seva presència a la part superior de la Serra de Loarre.
